Tot sobre l'escala i corda

Com que el dia 5 de novembre no vaig poder assistir a la sessió de la visita al trinquet de la UV per les inundacions provocades per la gota freda que va colpejar València, us parlaré en aquesta entrada sobre diferents partides d'escala i corda. Abans de tot, cal dir que per a mi és, sense dubte, la modalitat reina de la pilota valenciana, ja que és la que compta amb major nombre de professionals i la que més influència social té, arrossegant gran quantitat d'espectadors.

En primer lloc, vaig a parlar-vos sobre aquesta modalitat per a què així, més endavant, pugueu reflexionar amb mi alguns vídeos que he escollit.

Aquesta modalitat és a la que tots els pilotaris volen arribar a jugar. Es juga en totes les comarques i poden jugar 1vs1, 2vs2, 3vs3 i 3vs2; sols amb pilota de vaqueta i a 12 jocs. És a dir el primer que arribe a 60 guanya. Aquesta modalitat és de canxa dividida, vol dir que hi ha una corda a mitjan camp. Es juga per damunt d'aquesta, a l’aire o per bot i es pot jugar de rebot.

A aquesta modalitat, l'escala i el tamborí son aire. Què significa açò? Doncs que el bot que pega a aquests dos llocs no conta, pot pegar altre bot.

Si la pilota es para en l’escala, es juga fent la caiguda d’escala, que és perquè m'entengueu, com si fora el saque de banda del futbol. El jugador deixa la pilota a l’escaló, el qual està inclinat i quan cau li pega. Al revés que el tenis, la corda és mala, per tant, la pilota no pot tocar la corda, encara que passe la pilota a l’altre camp.

La forma d'iniciar el joc és fer una ferida, que és diferent de traure. En llargues i raspall es trau, en escala i corda es fereix. Traure és un colp de força, en canvi, la ferida és d'habilitat. La ferida la fa l’equip del rest (l’equip que no està al camp del dau). La persona que fereix (el feridor), passa a l’altre camp, bota la pilota en la llosa i colpeja la pilota. Aquesta ha de colpejar la muralla (paret) de l’escala, botar en l’escala (les vegades que siga) i caure al dau. Hi ha mitja, però únicament una per joc. Si el feridor falla la primera ferida, és una mitja. Les pròximes que falle ja són 15 per al contrincant. (En cada joc pots fallar una ferida).

En escala i corda qui fereix sol ser el jugador que juga davant però també pot ser que el feridor no jugue, és a dir, fereix i s’asseu. Solen ser jugadors de 60-80 anys que únicament fan la ferida i s’asseuen.

Per si m'he deixat alguna cosa al tinter, vos adjunte un vídeo on Puchol II ens explica com es juga i les diferències que té respecte a altres modalitats, com el raspall.

Una vegada clara la dinàmica de l'escala i corda, passarem a reflexionar sobre algunes partides d'aquesta modalitat.

Després de visionar unes quantes partides, em quede amb la comparació de dues. La Final EiC de l'any 1992-93 entre els equips Don Prisma i Publival Benidorm amb la Final Individual EiC València del 04 de novembre del 2018 entre Puchol II i Pere Roc II

M'ha cridat l'atenció que quasi no hi ha diferència entre ambdues partides. La manera de jugar, el trinquet, la disposició del públic... és exactament la mateixa.

En quant el públic, només començar la partida m'he qüestionat el perquè hi estava sols a una part de l'escala. Però quan han començat a jugar fent la ferida, m'he adonat que era per aquesta. Clar està que si hi haguera públic al llarg de tota l'escala, la ferida no es podria fer.

També m'ha cridat l'atenció el temps que duren les partides, ja que aquestes finals, tant l'individual com la de trios, han durat ni més ni menys que una hora i mitja.

                    

Per a acabar, us deixaré una partida que es jugà en el 2002 de forma commemorativa pel centenari de l'escala i corda al trinquet de Pelayo de valència.

Per què? Doncs perquè aquesta data (celebració del centenari) va ser polèmica, ja que hi ha aficionats i aficionades que diuen que el primer partit d'escala i corda no es va celebrar en 1902, sinó abans, entre 1893 i 1902.

Quant al partit, es va jugar entre Álvaro i Genovés 2, contra Sarasol 2 i el Grao. Va ser la segona parella la que va derrotar als primers sense quasi dificultat.

Abans que visioneu la partida, us diré que aquesta derrota no hi segué perquè la primera parella, Álvaro i Genovés 2, no tingueren qualitat, sinó perquè el Genovés no va jugar en la seua posició habitual com a rest, va jugar com mitger.