La pilota: un esport del poble.

Al meu poble, Sollana, es jugava a pilota fins fa al voltant de 10 anys. Es jugava més concretament a la galotxa. Abans del 1994 jugaven al carrer, va ser el juliol d'aquest any quan es va crear una canxa al poliesportiu municipal. Al cap de tres anys, dos equips del poble lluitarien en la final del Trofeu el Corte Inglés. Torneig en el qual Sollana va ser campió 8 anys.

És cert que la meua família mai ha jugat a pilota, ja que van vindre a València quan ja hi eren majors. Encara així, si coneixen la història de la galotxa a Sollana.

Quan li vaig preguntar al meu iaio sobre la pilota al nostre poble, no va tardar més de 10 segons en parlar-me de Federico Montagud. Es veu que va ser un ídol local i pilotari rellevant a la modalitat abans esmentada, galotxa. Ell, junt amb els seus companys, van guanyar el Trofeu Corte Inglés en els anys 86, 89, 90, 93 i 94 i el Trofeu provincial l’any 87.

Quan deixaren d'existir els triomfs com els dels anys 90, va començar la ràpida decadència. Els aficionats es van anar retirant i les autoritats, a més, no col·laboraren en la causa. La canxa que es va construir en tanta il·lusió, es troba ara abandonada. Tant s'han oblidat de la pilota al meu poble que des de ja fa anys, no es recorda ni a les festes patronals.

Cal dir que, l'any 2017, es va fer una Jornada de Pilota Valenciana i Homenatge als exjugadors de Sollana de pilota-galotxa campions del trofeu El Corte Inglés durant 8 anys, i en especial a Federico Montagud on feren una partida de galotxa al carrer contra l'equip de Meliana

https://www.youtube.com/watch?v=sbpfFseqeVA

A continuació, us mostraré una entrevista que li van fer a Federico de Sollana, ja que em pareix d'allò més interessant.

Sollana, a banda de pels seus camps d’arròs, és molt coneguda per la galotxa, no?

Abans de la pilota, Sollana sols era coneguda per les riuades. Però, sí, tinguérem uns anys molt bons que això no ho canvie jo per res del món. Estic derringlat i operat per tots els costats, però no ho canvie per res del món.

Fa quant que es va deixar de jugar a Sollana?

Ja farà més d’una dècada. Jo ja em vaig fer major i vaig dir que, per a no poder donar el màxim, preferia no fer-ho. No és que no poguera, és que anava caient-me pels costats. Quan u es fa major, si no se’n va per un costat, se’n va per l’altre. A mi les lesions no m’han respectat. Em va passar un poc com a Rafa Nadal, que tenim un jugar molt agressiu, i quan forces al màxim, amb el temps, això ix per un costat o per l’altre. I això ens va passar ací a Sollana. Teníem dos patrocinadors de molta categoria quan ningú en tenia, però la resta d’homes que jugaven ja es van fer majors i no tenien fills que jugaren i clar, a poc a poc, es van desentendre, però estigueren 15 anys ahí donant-nos suport, que són molts anys. Teníem la sort que teníem unes formacions molt bones en aquell temps i ací, a Sollana, no es parlava d’una altra cosa. Gràcies a Alberto Soldado, que ens va començar a traure al diari, es va començar a conéixer Sollana.

Com es va crear el club de pilota al poble?

Tot va eixir d’un sopar entre homes. Al poble es tenien moltes ganes de pilota i a eixe sopar vam dir: ‘Xe, voleu que fem un club de pilota al poble?’. I entre dos homes majors, que no havien jugat en la vida, i jo el vam fer. Jo pensava que ningú vindria, però en la primera partida que es va jugar ací, a Sollana, no cabia la gent al carrer. Ara m’agrada mirar les fotos d’aleshores. Era tot gent major que havia vist jugar la pilota com es jugava antigament, a ratlles. La gent agarrà la pilota amb molt de gust ací a Sollana. La clau era la localització del trinquet. Tot el món passava pel carrer Sueca i així veien la partida. Però, quan ens van canviar a l’altra part del poble, vam pegar un baixó molt gran. La gent major ja no es podia desplaçar. Ara, pareix que, a poc a poc, es torna a agafar forma amb la col·laboració de l’ajuntament i d'alguns que s’estan preocupant, encara que costarà.

El Trofeu del Corte Inglés el van guanyar diversos anys seguits no?

Sí, entre els dos equips que hi havia al poble, uns quants. Però clar, en el moment que van aparèixer dos equips, es va partir l’harmonia del poble. Gent que sempre et saludava, després et mirava de reüll... i això va ser negatiu per al poble. Ells van guanyar tres títols i nosaltres, cinc. Encara no hi ha hagut cap equip que ens superara i això que duem ja deu anys sense jugar a pilota al poble.

Després de l’homenatge, ja no hi haurà eixes tensions de les que em parla, no?

No, com que ja no hi ha pilota, al cap de dos anys les coses tornaren al seu lloc. No passa res, jo em parle amb tota la gent.

Et quedes amb alguna anècdota en tots estos anys?

Un any jugàrem amb els Pigat, que eren boníssimes persones. Jo feia el dau de normal, però clar, amb professionals aixílls, doncs van traure ells. També vaig jugar uns quatre o cinc anys al CPV Benifaió i vaig estar també molt a gust allà.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El fet de preguntar a gent del meu poble sobre la història de la pilota m'ha fet reflexionar sobre com ha canviat la vida i sobretot els jocs i esports que juguem en cada generació. M'ha dut a pensar si la generació dels meus avis/es era tan diferent de la dels meus bisavis/es com la nostra amb els nostres pares i mares. El canvi, entre generacions és insignificant, exceptuant la nostra. Els canvis tecnològics, l'alt ritme de vida i la humanització de pobles i ciutats, entre altres, han provocat que la manera de divertir-se canvie dràsticament.

Hui en dia, no podríem jugar a cap joc al carrer sense interrompre la vida social habitual, ja que, primer que res, hi ha un alt tràfic de mitjans de transport. A més, els carrers passen de tindre parets de cases a comerços amb aparadors de cristal, etc.

Quant a la desaparició de la pilota en Sollana, el poble amb probablement el millor historial de clubs, no té res que veure amb els jugadors ni el joc en si, que menys, sinó que han aparegut noves modes, nous interessos. Aquests, han provocat que els i les més joves no es fixen en res més que això. Per tant, una de les causes han sigut els nous esports, com el futbol, que han cegat a la majoria de xiquets i xiquetes. Cal dir també que les tecnologies també han creat una nova manera de divertir-se, fent que els jocs de carrer es queden arrere.

En conclusió, diré que la decadència de la Pilota valenciana sols es pot combatre jugant a aquesta i tornant a fer-la visible, ja que la major part de xiquets i xiquetes del poble no coneixen que és la pilota i com es juga segons la modalitat. Sols es dona el raspall, que és el que es du a terme a l'escola.